{"id":3505,"date":"2020-09-08T08:50:30","date_gmt":"2020-09-08T07:50:30","guid":{"rendered":"https:\/\/ibb.uab.cat\/?p=3505"},"modified":"2020-09-08T08:55:00","modified_gmt":"2020-09-08T07:55:00","slug":"una-nova-hipotesi-explica-per-que-el-cromosoma-y-no-sha-extingit-encara-en-els-mamifers","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/2020\/09\/08\/una-nova-hipotesi-explica-per-que-el-cromosoma-y-no-sha-extingit-encara-en-els-mamifers\/","title":{"rendered":"Una nova hip\u00f2tesi explica per qu\u00e8 el cromosoma Y no s’ha extingit (encara) en els mam\u00edfers"},"content":{"rendered":"
\n
\"\"<\/figure>\n
\n

Investigadors de la UAB i de la Universitat de Nova Gal\u00b7les del Sud (Austr\u00e0lia) han desenvolupat una nova hip\u00f2tesi que suposa un canvi de paradigma en la hist\u00f2ria evolutiva del cromosoma Y\u00a0en els mam\u00edfers. La investigaci\u00f3 s’ha publicat a\u00a0Trends in Genetics.<\/em><\/a><\/b><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

Dels 23 parells de cromosomes en els quals s’organitza el genoma hum\u00e0, el dels cromosomes sexuals dels individus masculins \u00e9s el m\u00e9s peculiar: de fet \u00e9s l’\u00fanic en qu\u00e8 un dels dos components de la parella, anomenat I i portador dels car\u00e0cters masculins, t\u00e9 molt menys gens que el cromosoma X, a m\u00e9s de ser molt m\u00e9s petit que qualsevol altre cromosoma no sexual (o autosoma).<\/span><\/p>\n

\n

Els estudis publicats fins al moment han postulat que aquesta disparitat \u00e9s el resultat d’un proc\u00e9s evolutiu progressiu de degeneraci\u00f3 durant 200 milions d’anys, en el qual Y\u00a0ha retingut nom\u00e9s 19 dels 600 gens que va compartir amb la seva contrapart ancestral. De fet, alguns investigadors creuen que el proc\u00e9s de reducci\u00f3 no ha acabat i eventualment conduir\u00e0 a la desaparici\u00f3 del cromosoma Y.<\/p>\n

En un article publicat a Trends in Genetics<\/em>, Aurora Ruiz-Herrera, professora del Departament de Biologia Cel\u00b7lular, Fisiologia i Immunologia de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona i investigadora de l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina de la UAB (IBB) i Paul Waters de la Universitat de nova Gal\u00b7les del Sud a Sydney (UNSW) esbossen una nova teoria, anomenada “el cromosoma Y persistent”, explicant per qu\u00e8 el cromosoma Y \u00e9s present i per tant ha sobreviscut a gaireb\u00e9 totes les esp\u00e8cies de mam\u00edfers descrites fins ara. Aix\u00ed que pot ser m\u00e9s resistent del que sembla.<\/p>\n

De fet, va ser precisament l’estudi de les rares esp\u00e8cies de rosegadors que no presenten el cromosoma I en el seu genoma (els talps del g\u00e8nere Ellobius) el que va portar els dos investigadors a adoptar una perspectiva diferent. “Generalment es creu que el cromosoma Y est\u00e0 protegit de l’extinci\u00f3 perqu\u00e8 t\u00e9 funcions importants en la determinaci\u00f3 del sexe i la producci\u00f3 d’esperma; si aquestes funcions es transferissin a un altre punt del genoma, aix\u00f2 marcaria la seva desaparici\u00f3”, va explicar Waters. “Proposem una altra visi\u00f3, segons la qual el futur del cromosoma I \u00e9s segur perqu\u00e8 porta amb si gens essencials per a l’\u00e8xit de la meiosi masculina”.<\/p>\n

La meiosi \u00e9s un proc\u00e9s fonamental de reproducci\u00f3 sexual, ja que condueix a la formaci\u00f3 d’ov\u00f2cits i espermatozoides, cada un dels quals \u00e9s una c\u00e8l\u00b7lula haploide, \u00e9s a dir, cont\u00e9 nom\u00e9s una c\u00f2pia de cada cromosoma, a difer\u00e8ncia de les c\u00e8l\u00b7lules som\u00e0tiques, que tenen dos. Aix\u00f2 passa a trav\u00e9s d’un cicle de replicaci\u00f3 del genoma seguit de dos cicles consecutius de divisi\u00f3 cel\u00b7lular.<\/p>\n

Aquest \u00e9s un proc\u00e9s delicat i altament regulat, exposat al\u00a0risc de produir anomalies cromos\u00f2miques i infertilitat. “Una fase crucial de la meiosi \u00e9s la inactivaci\u00f3 de la transcripci\u00f3 dels cromosomes X i Y durant un per\u00edode de temps prec\u00eds de la primera divisi\u00f3 de la meiosi”, apunta la coautora Aurora Ruiz-Herrera. Aquest fenomen est\u00e0 regulat per gens espec\u00edfics, entre els quals es troben els gens Zfy, sobrenomenats gens “botxins”. “El nom es deu al fet que si aquests gens s’activen en el moment i el lloc equivocats, el resultat \u00e9s la mort de l’esperma en desenvolupament. I \u00e9s precisament aquest paper autoregulador en qu\u00e8 es basa la nostra hip\u00f2tesi “, explica Aurora Ruiz-Herrera. La pres\u00e8ncia d’aquests gens reguladors de la meiosi \u00e9s el que protegiria el cromosoma Y de la seva desaparici\u00f3 des del punt de vista evolutiu.<\/p>\n

Paul Waters compta amb el suport de l’Australian Research Council. El grup d’Aurora Ruiz-Herrera compta amb finan\u00e7ament del Ministeri de Ci\u00e8ncia i Innovaci\u00f3.<\/p>\n

Article de refer\u00e8ncia:<\/strong><\/p>\n

Trends in Genetics,<\/em> Waters and Ruiz-Herrera:\u00a0 “Meiotic executioner gens protect the I from extinction”\u00a0<\/em><\/a><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Investigadors de la UAB i de la Universitat de Nova Gal\u00b7les del Sud (Austr\u00e0lia) han desenvolupat una nova hip\u00f2tesi que suposa un canvi de paradigma en la hist\u00f2ria evolutiva del cromosoma Y\u00a0en els mam\u00edfers. La investigaci\u00f3 s’ha publicat a\u00a0Trends in Genetics.   Dels 23 parells de cromosomes en els quals s’organitza el genoma hum\u00e0, el […]<\/p>\n","protected":false},"author":65,"featured_media":3508,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3505"}],"collection":[{"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/65"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3505"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3505\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3509,"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3505\/revisions\/3509"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3508"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3505"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3505"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3505"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}