{"id":2677,"date":"2020-01-31T09:43:05","date_gmt":"2020-01-31T08:43:05","guid":{"rendered":"https:\/\/ibb.uab.cat\/?p=2677"},"modified":"2020-01-31T09:43:05","modified_gmt":"2020-01-31T08:43:05","slug":"identifiquen-el-mecanisme-que-desencadena-un-tipus-rar-de-distrofia-muscular","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/2020\/01\/31\/identifiquen-el-mecanisme-que-desencadena-un-tipus-rar-de-distrofia-muscular\/","title":{"rendered":"Identifiquen el mecanisme que desencadena un tipus rar de distr\u00f2fia muscular"},"content":{"rendered":"

Un estudi liderat per l\u2019IBB-UAB ha identificat el mecanisme molecular pel qual una prote\u00efna, en portar les mutacions gen\u00e8tiques associades a una malaltia minorit\u00e0ria anomenada distr\u00f2fia muscular de cintures de tipus 1G, accelera la seva tend\u00e8ncia a formar fibres amiloides i acaba provocant la malaltia. La recerca, publicada a Cell Reports<\/em>, permetr\u00e0 obrir cam\u00ed en l\u2019estudi de possibles tractaments.\u00a0<\/b><\/p>\n

La distr\u00f2fia muscular de cintures (LGMD, per les sigles en angl\u00e8s) \u00e9s un grup de malalties heredit\u00e0ries rares que es caracteritzen per debilitat i atr\u00f2fia en la musculatura de les cintures pelviana i escapular, aix\u00ed com en les extremitats. La de tipus 1G (LGMD1G) s\u2019associa a dues possibles mutacions gen\u00e8tiques en una prote\u00efna, anomenada hnRNPDL. Es tracta d\u2019una prote\u00efna molt poc coneguda. Nom\u00e9s se sap que existeix a les c\u00e8l\u00b7lules en tres formes funcionals (isoformes) i que pot portar les mutacions gen\u00e8tiques vinculades a la malaltia.
\n\"\"
\nUn equip de recerca liderat per l\u2019Institut de Biotecnologia i de Biomedicina de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (IBB-UAB) explica ara el comportament d\u2019aquesta prote\u00efna, el seu paper en les c\u00e8l\u00b7lules i el fenotip causat per les mutacions gen\u00e8tiques associades a l\u2019LGMD1G, en un estudi publicat a Cell Reports.<\/p>\n

La recerca ha constatat que una de les isoformes de la prote\u00efna presenta una major tend\u00e8ncia a formar fibres amiloides -agregats proteics t\u00f2xics- i que aquesta tend\u00e8ncia a l\u2019agregaci\u00f3 es veu accelerada significativament quan cont\u00e9 les mutacions gen\u00e8tiques de la malaltia, fet que impedeix el seu correcte funcionament.<\/p>\n

\u201cPer primera vegada aportem un coneixement s\u00f2lid sobre l\u2019efecte de les mutacions gen\u00e8tiques en el proc\u00e9s d\u2019agregaci\u00f3 de la prote\u00efna hnRNPDL\u201d, assenyala Salvador Ventura, investigador de l\u2019IBB-UAB i coordinador de l\u2019estudi. \u201cA partir de dades obtingudes en Drosophila, hem pogut suggerir el possible mecanisme de la malaltia: que \u00e9s la p\u00e8rdua de la funci\u00f3 de la prote\u00efna, un cop forma els agregats, la que desencadena la distr\u00f2fia. Una hip\u00f2tesi que corroboren les primeres dades que comencem a tenir en humans, encara no publicades, i que obririen cam\u00ed per investigar possibles tractaments\u201d.<\/p>\n

\nGr\u00e0fic de les tres formes de la prote\u00efna estudiades en l\u2019article i de l\u2019estudi fet amb la variant majorit\u00e0ria, la que t\u00e9 m\u00e9s tend\u00e8ncia a formar fibres amiloides, en un model transg\u00e8nic de mosca Drosophila<\/em>.<\/sub><\/p>\n

Comportament diferencial <\/strong><\/p>\n

Per dur a terme l\u2019estudi, s\u2019 han analitzat en primer lloc la pres\u00e8ncia i comportament de les tres isoformes amb qu\u00e8 la prote\u00efna es troba a les c\u00e8l\u00b7lules: amb tres, dos o un dominis proteics -regions independents -. Posteriorment s\u2019ha estudiat l\u2019efecte de les mutacions gen\u00e8tiques en la variant amb major pres\u00e8ncia.<\/p>\n

La isoforma amb dos dominis \u00e9s la majorit\u00e0ria a les c\u00e8l\u00b7lules i tamb\u00e9, sorprenentment per als investigadors, la que t\u00e9 m\u00e9s tend\u00e8ncia a formar agregats. Els investigadors han vist tamb\u00e9 que la isoforma amb tres dominis t\u00e9 una tend\u00e8ncia major a fer un proc\u00e9s anomenat separaci\u00f3 de fase, descobert fa molts pocs anys i amb una gran rellev\u00e0ncia biol\u00f2gica, que podria actuar com a preventiu contra l\u2019agregaci\u00f3.<\/p>\n

\u201cEl que hem vist \u00e9s que quanta major tend\u00e8ncia t\u00e9 la prote\u00efna a fer separaci\u00f3 de fase, menys en t\u00e9 de formar agregats. Fins ara es pensava que la separaci\u00f3 de fase era un proc\u00e9s que donava lloc a posteriori a l\u2019agregaci\u00f3 de tipus amiloide i nosaltres hem vist que no sempre \u00e9s aix\u00ed\u201d, explica Salvador Ventura.<\/p>\n

L\u2019estudi s\u2019ha fet tant in vitro, com en c\u00e8l\u00b7lules humanes. Tamb\u00e9 en un model transg\u00e8nic de Drosophila<\/em>, en qu\u00e8 les mosques expressen la variant natural o cadascuna de les formes associades a la malaltia.<\/p>\n

La recerca, en qu\u00e8 ha participat tamb\u00e9 la investigadora predoctoral de l\u2019IBB-UAB Cristina Batlle, s\u2019ha realitzat amb la col\u00b7laboraci\u00f3 d\u2019investigadors del grup de recerca de J. Paul Taylor, del St. Jude Children\u2019s Research Hospital de Memphis (EUA) i del grup de recerca de Xavier Salvatella, de l\u2019Institut de Recerca Biom\u00e8dica de Barcelona.<\/p>\n

Article: <\/strong>Batlle C, Peiguo Y, Coughlin M, Messing J, Pesarrodona M, Szulc E, Salvatella X, Hong Joo K,Taylor JP, Ventura S. hnRNPDL Phase Separation Is Regulated by Alternative Splicing and Disease-Causing Mutations Accelerate Its Aggregation<\/strong>. Cell Reports <\/em>(January 2019). https:\/\/doi.org\/10.1016\/j.celrep.2019.12.080<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un estudi liderat per l\u2019IBB-UAB ha identificat el mecanisme molecular pel qual una prote\u00efna, en portar les mutacions gen\u00e8tiques associades a una malaltia minorit\u00e0ria anomenada distr\u00f2fia muscular de cintures de tipus 1G, accelera la seva tend\u00e8ncia a formar fibres amiloides i acaba provocant la malaltia. La recerca, publicada a Cell Reports, permetr\u00e0 obrir cam\u00ed en […]<\/p>\n","protected":false},"author":65,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2677"}],"collection":[{"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/65"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2677"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2677\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2678,"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2677\/revisions\/2678"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2677"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2677"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2677"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}