{"id":2617,"date":"2019-12-16T09:56:34","date_gmt":"2019-12-16T08:56:34","guid":{"rendered":"https:\/\/ibb.uab.cat\/?p=2617"},"modified":"2019-12-16T10:08:40","modified_gmt":"2019-12-16T09:08:40","slug":"campanya-de-micromecenatge-contra-el-parkinson-contribueix","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/2019\/12\/16\/campanya-de-micromecenatge-contra-el-parkinson-contribueix\/","title":{"rendered":"Campanya de micromecenatge contra el Parkinson. Contribueix!"},"content":{"rendered":"

\"\"\u2018SynuClean-D: una mol\u00e8cula contra la malaltia del Parkinson\u2019 \u00e9s el lema de la campanya de micromecenatge que recull fons per una investigaci\u00f3 liderada per\u00a0Salvador Ventura<\/a>, doctorat a la UAB i director de l\u2019IBB.\u00a0Contribueix amb el projecte<\/a>\u00a0a partir de 10 euros fins el 23 de desembre!<\/strong><\/b><\/p>\n

El Parkinson \u00e9s el segon trastorn neurodegeneratiu m\u00e9s freq\u00fcent avui dia, despr\u00e9s de l\u2019Alzheimer, i encara \u00e9s incurable. El 2040 ser\u00e0 la malaltia greu m\u00e9s comuna.<\/p>\n

Vam tenir l\u2019ocasi\u00f3 de parlar amb Salvador Ventura, director de l\u2019Institut de Biotecnologia i de Biomedicina<\/span> (IBB)\u00a0<\/a>i alumni de la UAB. Dirigeix un equip de treball que ha descobert SynuClean-D, una mol\u00e8cula que podria prevenir i detenir la neurodegeneraci\u00f3 generada per la malaltia. Fins el 23 de desembre, tenen activa una\u00a0campanya de micromecenatge<\/a>.<\/span><\/p>\n\n\n\n
\u201cQuan comences a tenir s\u00edmptomes, ja tens un 30 o 40% de les neurones que produeixen dopamina mortes\u201d<\/span><\/strong><\/em><\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

La coneixes?<\/a><\/span><\/p>\n

El Salvador ens explica aspectes sovint desconeguts de la malaltia, aix\u00ed com l\u2019estat i objectius de l\u2019estudi. Per\u00f2 primer, parlem de la seva traject\u00f2ria.<\/p>\n

El perfil<\/strong>
\nSalvador Ventura \u00e9s actualment el director de l\u2019Institut de Biotecnologia i Biomedicina (IBB), un institut de recerca de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Ventura va cursar a la UAB el m\u00e0ster de Bioqu\u00edmica i Biologia Molecular i es va doctorar tamb\u00e9 a la UAB el 1997.
\nDespr\u00e9s d\u2019uns anys a l\u2019European Molecular Biology Laboratoy, a Harvard Medical School i a The Karolinska Institute, torna el 2002 amb una beca Ram\u00f3n y Cajal per investigar i exercir de professor a la UAB i des del 2017 dirigeix l\u2019IBB.<\/p>\n

Salvador, com s\u2019origina el Parkinson?<\/strong>
\n\u00c9s una malaltia \u00a0conformacional, \u00a0malalties que s\u2019originen pel fet que una prote\u00efna canvia de conformaci\u00f3, d\u2019una conformaci\u00f3 funcional passa a una conformaci\u00f3 t\u00f2xica i entre elles s\u2019inclouen les neurodegeneratives, per exemple el Parkinson i l\u2019Alzheimer.\u00a0<\/p>\n

Com va comen\u00e7ar la vostra investigaci\u00f3?<\/strong>
\nAra mateix, no tenim forma d\u2019aturar, prevenir o revertir el Parkinson. Nosaltres ataquem el proc\u00e9s d\u2019agregaci\u00f3 de prote\u00efnes, que \u00e9s el proc\u00e9s desencadenant de la malaltia. No tenim una forma directa de trobar f\u00e0rmacs per aturar aquest proc\u00e9s i el que vam haver de fer \u00e9s un assaig de cerca a gran escala, vam analitzar 14.400 compostos per buscar-ne algun que pogu\u00e9s parar aquesta reacci\u00f3 in vitro. I vam trobar la mol\u00e8cula SynuClean-D que fa les tres coses que vol\u00edem en les neurones d\u2019un model de Parkinson en cuc: prevenir el proc\u00e9s, revertir-lo i prevenir la propagaci\u00f3 del mateix. Ha sigut un proc\u00e9s llarg i en certes etapes els estudiants han treballat jornades de 24 hores, per torns.<\/p>\n

Per qu\u00e8 decidiu fer un micromecenatge?\u00a0<\/strong>
\nVam publicar\u00a0un article<\/a>\u00a0a una revista de prestigi, l\u2019Aut\u00f2noma ho va difondre<\/a>, i ens van comen\u00e7ar a trucar fam\u00edlies de pacients per saber com ens podien ajudar. Com el que ens faltava era validar la efic\u00e0cia en un altre model animal mam\u00edfer, com el ratol\u00ed o rata, vam decidir combinar-ho amb l\u2019ajuda de la gent. Fer que la gent estigui implicada d\u00f3na molta satisfacci\u00f3, et posar\u00e9 un exemple, un noi que t\u00e9 el seu pare amb Parkinson va posar 500 euros i ens va escriure dient que sabia que segurament no podr\u00edem arribar a curar el seu pare perqu\u00e8 tot el proc\u00e9s d\u2019investigaci\u00f3 \u00e9s llarg, per\u00f2 ens va dir que li hagu\u00e9s agradat que fa uns anys alg\u00fa hagu\u00e9s posat aquests diners perqu\u00e8 el seu pare ara estigu\u00e9s curat.\u00a0<\/p>\n

Fer aquest esfor\u00e7 d\u2019implicar la ciutadania amb el projecte, compensa?<\/strong>
\nMolt. Volem que la gent inverteixi en ci\u00e8ncia i se n\u2019adoni que t\u00e9 una recompensa. Vaig ser el padr\u00ed a l\u2019\u00faltima\u00a0Cerim\u00f2nia de lliurament de t\u00edtols de doctorat de la UAB<\/a>\u00a0i vaig acabar el meu discurs amb una frase de\u00a0Margarita Salas<\/a>: \u201cSin investigaci\u00f3n b\u00e1sica no hay desarrollo\u201d i \u00e9s aix\u00ed. A vegades ens pensem que la gent necessita que li diguem que tenim un f\u00e0rmac i jo crec que la gent el que necessita \u00e9s que li diguem que estem investigant.<\/p>\n

Segons la\u00a0Federaci\u00f3n Espa\u00f1ola de Parkinson<\/a>, aquesta ser\u00e0 la malaltia greu m\u00e9s comuna el 2040.<\/strong>
\nAl Parkinson i l\u2019Alzheimer els diem l\u2019epid\u00e8mia dels pa\u00efsos rics perqu\u00e8 cada vegada vivim m\u00e9s i, per tant, cada vegada hi ha m\u00e9s gent afectada. El Parkinson, en concret, \u00e9s una malaltia una mica tra\u00efdora, el f\u00e0rmac que tenim actualment reempla\u00e7a a la dopamina, el neurotransmissor que \u00e9s perd a la malaltia, i l\u2019\u00fanic que fa es pal\u00b7liar els s\u00edmptomes, \u00a0per\u00f2 no est\u00e0 curant, les neurones segueixen morint, i arriba un moment en que el f\u00e0rmac ja no \u00e9s efectiu i adonar-se d\u2019aquesta realitat \u00e9s molt dur.\u00a0<\/p>\n

Quin tipus de tractament seria el desitjable?<\/strong>
\nLa idea \u00e9s crear una ter\u00e0pia modificadora, una ter\u00e0pia que pugui aturar aquesta p\u00e8rdua i aix\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil. Un aspecte molt dur d\u2019aquestes malalties \u00e9s que hi ha gent que les t\u00e9 als 30 anys o 40 anys, s\u2019anomena Parkinson familiar, hereditari. Aquesta gent seran els primers candidats d\u2019aquest tipus de f\u00e0rmacs perqu\u00e8 ells estan genotipats, saben que tenen la mutaci\u00f3, \u00e9s gen\u00e8tic. Si exist\u00eds un f\u00e0rmac que inhib\u00eds la reacci\u00f3 d\u2019agregaci\u00f3 d\u2019alfa-sinucleina en humans, aquestes persones ho poden comen\u00e7ar a prendre des de que s\u00f3n petits, perqu\u00e8 ja saben que molt probablement desenvoluparan la malaltia.\u00a0<\/p>\n

Per\u00f2 tamb\u00e9 es podria utilitzar en pacients de m\u00e9s edat amb s\u00edmptomes ja visibles?<\/strong>
\nS\u00ed. Quan es detecta Parkinson amb persones m\u00e9s grans ja hi ha una bona part de les neurones que han mort i l\u2019\u00fanic que podr\u00edem fer en aquell moment \u00e9s aturar l\u2019avan\u00e7 de la malaltia, per\u00f2 d\u2019aquesta manera el tractament simptom\u00e0tic duraria m\u00e9s temps i ells tindrien una qualitat de vida m\u00e9s gran. De totes maneres, \u00e9s necessari buscar biomarcadors, \u00e9s a dir, un an\u00e0lisi de sang que et digui: \u201cVost\u00e8 tindr\u00e0 Parkinson als 65 anys amb una probabilitat x i per tant, seria aconsellable que es prengu\u00e9s aquest f\u00e0rmac\u201d. Perqu\u00e8 en aquest cas, quan encara no tens s\u00edmptomes, les neurones ja estan morint i quan aquests es manifesten, habitualment com a tremolors, ja tens entre un 30 o 40% de les neurones que produeixen dopamina mortes.\u00a0<\/p>\n

Fes un cop d\u2019ull a la\u00a0campanya de micromecenatge<\/a>\u00a0i contribueix a partir de 10 euros fins el 23 de desembre!<\/strong><\/p>\n

Col\u00b7labora amb la recerca!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u2018SynuClean-D: una mol\u00e8cula contra la malaltia del Parkinson\u2019 \u00e9s el lema de la campanya de micromecenatge que recull fons per una investigaci\u00f3 liderada per\u00a0Salvador Ventura, doctorat a la UAB i director de l\u2019IBB.\u00a0Contribueix amb el projecte\u00a0a partir de 10 euros fins el 23 de desembre! El Parkinson \u00e9s el segon trastorn neurodegeneratiu m\u00e9s freq\u00fcent avui […]<\/p>\n","protected":false},"author":65,"featured_media":2620,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2617"}],"collection":[{"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/65"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2617"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2617\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2623,"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2617\/revisions\/2623"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2620"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2617"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2617"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2617"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}