{"id":1995,"date":"2018-10-30T10:35:29","date_gmt":"2018-10-30T09:35:29","guid":{"rendered":"https:\/\/ibb.uab.cat\/?p=1995"},"modified":"2018-10-31T08:53:37","modified_gmt":"2018-10-31T07:53:37","slug":"mycoplama-genitalium","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/2018\/10\/30\/mycoplama-genitalium\/","title":{"rendered":"Investigadors de l’IBB-UAB i de l’IBMB-CSIC han descobert el mecanisme pel qual el bacteri Mycoplasma genitalium (Mge) s’adhereix a les c\u00e8l\u00b7lules humanes."},"content":{"rendered":"

Descobert el mecanisme d’adhesi\u00f3 a les c\u00e8l\u00b7lules humanes de Mycoplasma genitalium<\/em><\/h2>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\n
\u00a0Quscar Quijada, investigador de l’IBB-UAB (esquerra) y David Aparicio, de l’IBMB-CSIC.<\/span><\/span><\/p>\n

<\/span><\/figcaption><\/figure>\n

\n

Investigadors de l’IBB-UAB i de l’IBMB-CSIC han descobert el mecanisme pel qual el bacteri Mycoplasma genitalium (Mge)<\/em> s’adhereix a les c\u00e8l\u00b7lules humanes. Aquest patogen hum\u00e0 de transmissi\u00f3 sexual \u00e9s responsable de diverses patologies del tracte urogenital. El descobriment obre les portes a definir noves estrat\u00e8gies terap\u00e8utiques contra aquest patogen emergent que est\u00e0 desenvolupant resist\u00e8ncia a la majoria d’antibi\u00f2tics disponibles. <\/b><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n

\u00a0<\/p>\n

Investigadors de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC) i de l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina (IBB-UAB) han descobert el mecanisme pel qual el bacteri Mycoplasma genitalium<\/em> (Mge<\/em>) s’adhereix a les c\u00e8l\u00b7lules humanes. Aquesta adhesi\u00f3 \u00e9s essencial per a l’establiment de la infecci\u00f3 i el posterior desenvolupament de la malaltia<\/strong>.<\/p>\n

El treball, publicat a la revista Nature Communications<\/em>, ha estat liderat per Ignacio Fita<\/strong>, professor d’investigaci\u00f3 de la Unitat de Biologia Estructural de l’IBMB-CSIC, i \u00d2scar Quijada<\/strong> i Jaume Pi\u00f1ol<\/strong>, del laboratori de Biologia Molecular de l’IBB-UAB. El primer autor del treball \u00e9s David Aparicio<\/strong>, investigador postdoctoral de l’IBMB-CSIC.<\/p>\n

Mge<\/em> \u00e9s un patogen emergent responsable de diverses infeccions genitourin\u00e0ries<\/strong>. En homes, \u00e9s una de les principals causes d’uretritis (15-20%) i en dones, s’ha associat a quadres de cervicitis, malaltia inflamat\u00f2ria p\u00e8lvica (PID), part prematur i avortament espontani.<\/p>\n

Fins ara se sabia que l’adhesi\u00f3 del bacteri al tracte genitourinari t\u00e9 lloc per mitj\u00e0 d’unes prote\u00efnes, denominades adhesines, que reconeixen receptors espec\u00edfics en la superf\u00edcie de les c\u00e8l\u00b7lules<\/strong>. En el cas d\u2019Mge<\/em>, aquests receptors cel\u00b7lulars es coneixen gen\u00e8ricament amb el nom d’\u00e0cids si\u00e0lics. Altres pat\u00f2gens importants com el virus de la grip tamb\u00e9 utilitzen els \u00e0cids si\u00e0lics com a receptors per unir-se a les c\u00e8l\u00b7lules.<\/p>\n

En aquest estudi, els investigadors de l’IBMB-CSIC han determinat l’estructura tridimensional de l\u2019adhesina P110 d\u2019Mge<\/em> unida a aquests receptors cel\u00b7lulars<\/strong>.<\/p>\n

Hem fet cristalls que contenien l\u2019adhesina P110 unida a \u00e0cids si\u00e0lics i els hem difractat amb raigs X<\/strong>, la qual cosa ens ha revelat la posici\u00f3 exacta dels \u00e0toms en la prote\u00efna i hem pogut definir l’estructura en tres dimensions”, explica David Aparicio<\/strong>, investigador de l’IBMB. Aquests experiments s’han dut a terme a la l\u00ednia de llum Xaloc del Sincrotr\u00f3 ALBA de Cerdanyola del Vall\u00e8s, mitjan\u00e7ant cristal\u00b7lografia de raigs X.<\/p>\n

Paral\u00b7lelament, cient\u00edfics de l’IBB-UAB han realitzat estudis in vivo<\/em> amb c\u00e8l\u00b7lules humanes<\/strong> i han demostrat que mutacions en llocs concrets de la prote\u00efna P110 impedeixen la uni\u00f3 d\u2019Mge<\/em>. Aquests resultats han perm\u00e8s confirmar la informaci\u00f3 derivada de l’estructura tridimensional obtinguda<\/strong>.<\/p>\n

Els resultats permeten entendre les bases moleculars de la uni\u00f3 d\u2019Mge<\/em> amb les c\u00e8l\u00b7lules humanes<\/strong>. “D’una banda, hem aconseguit informaci\u00f3 clau sobre el proc\u00e9s de colonitzaci\u00f3<\/strong>, \u00e9s a dir, la presa de contacte del patogen amb les c\u00e8l\u00b7lules de l’hoste. De l’altra, aix\u00f2 ens permet desenvolupar f\u00e0rmacs alternatius als antibi\u00f2tics capa\u00e7os de bloquejar l’adhesi\u00f3 d\u2019Mge<\/em> a les c\u00e8l\u00b7lules<\/strong>, com mol\u00e8cules que mimetitzin els receptors cel\u00b7lulars, o que estimulin la formaci\u00f3 d’anticossos que inhibeixin la funci\u00f3 de les adhesines”, explica \u00d2scar Quijada<\/strong>, investigador de l’IBB.<\/p>\n

La investigaci\u00f3 ha propiciat la sol\u00b7licitud d’una patent internacional<\/strong> i s’ha iniciat una col\u00b7laboraci\u00f3 amb el servei i el grup de recerca en microbiologia del Campus Vall d\u2019Hebron amb l\u2019objectiu de lluitar contra l’aparici\u00f3 de resist\u00e8ncies.<\/p>\n

La resist\u00e8ncia a antibi\u00f2tics<\/strong><\/p>\n

Actualment, les infeccions d\u2019Mge<\/em> s\u00f3n tan freq\u00fcents com les de gonorrea<\/strong>, una de les infeccions de transmissi\u00f3 sexual m\u00e9s conegudes. A m\u00e9s, Mge<\/strong><\/em> s’est\u00e0 convertint en un superbacteri resistent a tots els antibi\u00f2tics<\/strong> disponibles actualment, fet que aviat ens deixar\u00e0 sense alternatives terap\u00e8utiques. Entendre el mecanisme que permet la infecci\u00f3 pot ajudar a definir nous tractaments per combatre-la<\/strong>.<\/p>\n

La resist\u00e8ncia a antibi\u00f2tics \u00e9s un problema cada vegada m\u00e9s prevalent. Mitjan\u00e7ant canvis gen\u00e8tics, molts bacteris han desenvolupat la capacitat de resistir als antibi\u00f2tics i continuar reproduint-se. Tot i que \u00e9s un proc\u00e9s natural, el mal \u00fas i l’ab\u00fas d’aquests medicaments est\u00e0 accelerant el proc\u00e9s.<\/p>\n

At\u00e8s que Mge<\/em> est\u00e0 desenvolupant resist\u00e8ncia a tots els antibi\u00f2tics disponibles, trobar una estrat\u00e8gia terap\u00e8utica alternativa \u00e9s especialment rellevant. Els resultats obtinguts s\u00f3n essencials per al disseny de nous f\u00e0rmacs, ja que permeten definir l’adhesi\u00f3 a escala molecular<\/strong>.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Imatges de microsc\u00f2pia electr\u00f2nica de transmissi\u00f3, on s\u2019observa el bacteri Mycoplasma genitalium (Mge) adherit a la superf\u00edcie d\u2019una c\u00e8l\u00b7lula humana (imatges superiors) i penetrant a l\u2019interior d\u2019aquestes c\u00e8l\u00b7lules (imatges inferiors). La imatge ha estat editada per facilitar la identificaci\u00f3 del micoplasma (acolorit en blau).<\/em><\/span>
\n\u00a0
\nArticle:<\/strong> David Aparicio, Sergi Torres-Puig, Merc\u00e8 Ratera, Enrique Querol, Jaume Pi\u00f1ol, Oscar Q. Pich, and Ignacio Fita. Mycoplasma genitalium<\/em> adhesin P110 binds sialic-acid human receptors<\/strong>. Nature Communications<\/em> DOI 10.1038 \/ s41467-018-06963-i<\/a><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Descobert el mecanisme d’adhesi\u00f3 a les c\u00e8l\u00b7lules humanes de Mycoplasma genitalium   \u00a0Quscar Quijada, investigador de l’IBB-UAB (esquerra) y David Aparicio, de l’IBMB-CSIC. Investigadors de l’IBB-UAB i de l’IBMB-CSIC han descobert el mecanisme pel qual el bacteri Mycoplasma genitalium (Mge) s’adhereix a les c\u00e8l\u00b7lules humanes. Aquest patogen hum\u00e0 de transmissi\u00f3 sexual \u00e9s responsable de diverses […]<\/p>\n","protected":false},"author":65,"featured_media":1990,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[4],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1995"}],"collection":[{"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/65"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1995"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1995\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1999,"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1995\/revisions\/1999"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1990"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1995"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1995"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ibb.uab.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1995"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}